ENS ENTRENAM
LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)
Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
L'ocell viu en una gàbia amb tot el que vol, però un dia en Pere li va deixar sortir i com estava tan acostumat a la gàbia, no sabia com ser lliure i va tornar.
L'ocell viu en una gàbia amb tot el que vol, però un dia en Pere li va deixar sortir i com estava tan acostumat a la gàbia, no sabia com ser lliure i va tornar.
2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
El protagonista es l'ocell. Li passa que com estava acostumat a la gàbia no sabia com ser lliure.
El protagonista es l'ocell. Li passa que com estava acostumat a la gàbia no sabia com ser lliure.
3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?
No, perquè no te llibertat si està engabiat.
No, perquè no te llibertat si està engabiat.
Si es normal, perquè sempre hi ha estat engabiat i s'ha acostumat. Si i no, hauria de haver-ho deixat sortir de tant en tant. Si, perquè des de nins sempre hem estat protegits, alimentats, etc per els nostres pares i això pot fer que pensem que tot ens ho donin fet i al saber que no es així pot fer que tinguem por a la llibertat.
Comentarios
Publicar un comentario