1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare        comite      mossen     cafe        apren

enten           pure          ale            pages     impres

irlandes       cinque       nomes      entes      tambe

consome     congres     gairebe     fare        interes

aixo             resso         boiros       aficio      ambdos

espos          preos         arros         coto       refos

exclos         allo             pero          sino       curios

talos            glorios       repos         difos      inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuét         colliu        ema         permís      aniran

algun       llumins     Ramon     porró        avís

així          crostó       votació     anireu       Ferran

procés     respon      cigró        campió     espaí

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem     deies           telèfon        dèbil         reíem

escrivia     origens       parlàvem     orfe          fessin

xerif           llapis          avisaven      núvol       diguessiu

feieu         cantaveu     fenomen      sortieu     cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia          espaiosa     patiria         trajectòria     mengessin

artilleria        pólvora        Letònia       policia          càmera

acadèmia     església      pertinent     ferestega      origen

palauet         hostilitat      ciència        exigua          dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei          olimpiades     dioptria           xassis          elit

xandall          medul·la        viking              reptil            periode

atmosfera     interfon          pneumonia     termostat     tulipa

isobara         missil             futbol              textil             omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1-El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2-Si ara em dius que si que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

3-Ha molt el sucre vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
4-Te mes son des que per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5-Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avuí, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree