L'ACCENTUACIÓ
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite mossen cafe apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambe
consome congres gairebe fare interes
aixo resso boiros aficio ambdos
espos preos arros coto refos
exclos allo pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
riuét colliu ema permís aniran
algun llumins Ramon porró avís
així crostó votació anireu Ferran
procés respon cigró campió espaí
corríem deies telèfon dèbil reíem
escrivia origens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cérvol
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcissima
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medul·la viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
1-El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2-Si ara em dius que si que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
3-Ha molt el sucre vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
4-Te mes son des que per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
4-Te mes son des que per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5-Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avuí, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
La vida després de Déu, Matthew Tree
Comentarios
Publicar un comentario