FINAL FEINA

                        

1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

 

Anastasia es una jove amb bastant reconeixement en la seva feina, però la seva germana es la que mes reconeixement te, però a ella mai li a importat. Tenia una relació amorosa amb un jove però quant ella li va proposar matrimoni ell li va rebutjar, trista per el seu rebuig, va conduir cap a ca seva, però com els seus ulls estaven banyats en llàgrimes, no va poder veure be el camió que conduïa cap a ella. Va sofrir un accident automobilístic, del que els metges pensaren que no sobreviuria, però o va aconseguir.

Dies després mentre ella reposava en la seva casa, algú va tocar el timbre. Quan va obrir es va trobar amb un jove ferit amarat per la pluja. Ella li va deixar entrar, li va donar una tovallola i li va invitar a sopar. Mentre ell menjava ella li va curar les ferides. va intentar xerrar amb ell però no pareixia que sabés l'idioma. El va deixar dormir en una de les habitacions per convidats que tenia la casa, pensant que alomillor per el mati tindria ganes de xerrar amb ella, però no va ser així, fins i tot no pareixia que volgués anar-se'n de ca seva. Ella volia que ell s'anés però ell li donava por, ja que era mes gran que ella i mes fort, el dia abans no pareixia amenaçant, però inclòs les ferides i el que no xarres li feien mes amenaçant a ulls d'ella. Amb els dies va descobrir que si sabia l'idioma i la seva veu era intimidant però dolça, també va descobrir que se nomia Michelangelo.

Un dia els pares d'ella varen anar a visitar'la com ella no lis va dir que vivia amb ell, es varen dur una sorpresa quan el varen veure. Com no volia dir perquè ell vivia a ca seva, va haver de dir que ell era el seu novio. La seva mare al principi estava disgustada, ja que ella va rompre amb el seu novio fa poc, però quan varen xerrar amb ell, tot sol, lis va agradar tant que inclus li varen convidar a sopar amb ells. Quan varen tornar a visitar-los, ell va aparèixer en un lamborghini groc, això va sorprendre a tots inclus a Anastasia. Després d'això ella li va preguntar de on havia tret els doblers per comprar-ho, ell li va mostrar on vivia abans, era una gran mansió envoltada de cinta policial, era el lloc d'un crim. Michelangelo li va mostrar el jardí, estava ple de de forats, ell va escava un altre i va treure una capsa que dins hi havia una polsera de jade. Li va contar tot. Era un lladre de joies, les que robava les enterrava en el jardí, però un dia el varen atrapar, per ventura va aconseguir escapar, però ell sabia que el perseguirien per això va fingir la seva mort en ca seva i va fugir. Estava caminant per els carrers sense rumb fins que uns homes el varen encontrar i com duia roba cara i no tenia quasi força per estar dies sense menja, li varen donar una pallissa i com varen veure que no duia doblers el varen deixar. Estava tant cansat i tenia tanta fam que va cridar al timbre de la primera casa que va trobar i es en aquest moment en el que es varen trobar. Anastasia estava sorpresa, estava protegint a un lladre, encara que sembles bona gent. Michelangelo tenia por de lo que ella penses sobre ell, ja que en el temps que duien junts ell s'havia començat a enamorar d'ella. Varen sortir de la mansió i varen donar un passeig en silenci fins que varen arribar a una platja, es varen seure en les roques. Varen estar en complet silenci fins que ell li va dir que si ella volia podria anar-se'n de sa seva casa i entregar-se a la policia, només faria això per ella i se li va confessar, li digues tot lo que li agradava d'ella, el seu caràcter, la seva malaptesa, la seva ingenuïtat, tot d'ella li agradava i no volia causar-li problemes. Es va quedar en silenci durant uns segons. Anastasia li va abraçar, li va dir que ella també li estimava i no volia que se n'anes, però no tenia d'altre si volia que estigues fora de perill, tant ell com ella.

En compensació ell es va quedar uns dies mes i es va quedar amb ella mentre gaudien l'un de l'altre. Dies desprès quan es va despertar es va adonar que ell ja no hi era, es va sentir molt malament però no podia fer res, no podia estar amb ell, si algú el descobrís el portarien a la presó.

Varen transcórrer mesos en els que menjava molt, vomitava els dematins i tenia canvis d'umor molt estranys. Estava embarassada.

2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

En un dia plujós,

un dia qualsevol,

l'amor crida a la porta

tot mullat i esgarrapat.

No parla massa i no sembla bo.

El seu passat tampoc es bo,

ell era un lladre i ella una treballadora.

Es varen trobar després d'una mort

que encara era viva,

i de una disputa

que no estava ben vista.

L'amor era molt fort

però la por també

i pel bé de tots dos es van haver de separar.